Crisis de pànic
 Les crisis o atacs de pànic són situacions puntuals de por extrem –terror- experimentades sense cap raó aparent, on l’afectat sent ansietat intensa i símptomes físics com poden ésser: taquicàrdia, manca d’aire, sudoració, mareig, despersonalització i/o formigueig en les extremitats.

Ansietat generalitzada

És molt més que l’ansietat normal del dia a dia. Acostuma a ésser crònica i fa que la persona tingui una preocupació i una tensió exagerades per assumptes com la salut, el diner, la família o el treball, àdhuc sense haver res que ho provoqui. El sol fet d’afrontar un nou dia fa venir una ansietat excessiva.
 
Agorafòbia
Es tracta d’una por incontrolable a trobar-se en situacions de les que sigui difícil sortir-se’n o aconseguir ajut en cas de necessitar-ho, així com de que apareguin de bellnou els símptomes d’un atac de pànic. Tot amb la consegüent evitació de totes les situacions i la limitació de les activitats quotidianes.

Fòbia social
Les persones amb aquest problema tenen una por persistent, intensa i crònica a ésser observats i jutjats pels altres, i se senten avergonyits o humiliats per les seves accions. La fòbia social pot arribar a interferir greument en les activitats escolars, el treball o les relacions socials.

Trastorn Obsessiu
 Aquest trastorn produeix pensaments obsessius o obliga a realitzar rituals que no es poden controlar de cap manera. Les imatges o els pensaments s’anomenen obsessions i els rituals que es duen a terme per tal de previndre’ls i evitar l’ansietat s’anomenen compulsions. És possible que la persona s’obsessioni per la brutícia, per la qual cosa es rentarà les mans una i una altra vegada o bé se senti ple de dubtes, verificant les mateixes accions repetides vegades o preocupat també en excés per l’ordre i la simetria.

Estrès postraumàtic
Es tracta d’un trastorn que pot desenvolupar-se després d’un aconteixement traumàtic. Algunes persones acostumen a repetir el trauma en forma de malsons o records pertorbadors durant el dia. Poden tenir problemes en agafar o mantenir el son, sentir-se aïllats, entumits o sobresaltats, així com perdre interés per les coses de les que abans gaudien. També poden tenir dificultats en mostrar la seva afectivitat i sentir-se irritables, més agressius o àdhuc violents.

Fòbias especifiques
Són pors específiques i intenses a alguna cosa en concret que, en realitat, no pot produir un mal real. Algunes es centren en llocs tancats, alçades, ascensors, túnels, conduir per autopistes, aigua, agafar un avió, gossos, ferides que sagnen, etc.
Si bé les persones se n’adonen de que aquestes pors són del tot irracionals, el sol fet d’afrontar-les o pensar-hi, provoquen un atac de pànic o una ansietat greu.

Hipocondries
Són, fonamentalment, actituds que l’individu adopta davant la malaltia. La persona hipocondriaca acostuma a fer constantment un anàlisi del seu estat fisiològic bàsic, preocupant-se en excés per la seva salut. La seva por consisteix en la convicció de patir una malaltia greu, a partir d’interpretacions de les seves sensacions corporals i de la informació mèdica que té al seu abast.
Encara que el professional, un cop analitzats els resultats de les proves mèdiques, li asseguri que no té cap trastorn, el hipocondriac només restarà tranquil de moment, ja que la preocupació tornarà a presentar-se.

Trastorns psicosomàtics
S’anomena trastorn psicosomàtic quan existeixen factors psicològics que contribueixen a la iniciació o agreujament d’una malaltia física. Qüestions tals com estratègies d’afrontament, estrès ambiental, característiques de la personalitat, creences i factors culturals, poden jugar un paper important tant pel que fa a l’origen com en el desenvolupament d’una malaltia.