Depressió
Parlem de depressió quan la persona sent una tristesa fora de mida (ganes de plorar, desconsol, manca d’energia, alteració del son, pèrdua de la gana, etc.) sense que existeixi, en principi, situacions de dol recent o circumstàncies de vida greus que provoquin l’esmentat dolor.

Trastorn bipolar  
És una alteració crònica i amb fluctuacions, amb períodes que comporten símptomes de gran eufòria i excitabilitat –fase maniaca- i periodes que comporten simptomes depressius. Als símptomes maniacs menys pronunciats se’ls anomena- hipomania. Al patró menys sever se l’anomena ciclotimia. El pacient, al llarg de la seva vida, pot arribar a presentar episodis depressius, alternant-los amb els maniacs o hipomaniacs.

 Distímia
És una forma crònica que es caracteritza per estats d’ànim permanentment baixos, si bé no tan extrems com altres tipus de depressió. Les persones afectades s’han d’afrontar quasi a diari amb els símptomes de baix nivell d’autoestima, baixa concentració, desesperació i desesperança. La distímia pot presentar-se sola, amb una depressió més severa o també amb altres trastorns psiquiàtrics.

Dol
El dol és la reacció normal després de la mort d’un ésser estimat o d’una pèrdua significativa. La seva durada pot ésser més o menys llarga i dolorosa depenent de l’adaptació a la nova situació. Elaborar el dol significa posar-se en contacte amb el buit que ha deixat l’ésser estimat o la pèrdua, valorar la seva importància i  tolerar el patiment i la frustració que comporta. La intensitat i duració del dol (d’1 a 3 anys) dependrà de molts factors.