La logopèdia té com a objectiu la prevenció, diagnòstic, tractament i avaluació integral dels trastorns de la comunicació: parla i llenguatge.

     Afàsia

Trastorn del llenguatge que afecta a l’expressió i comprensió, un cop après, degut a lesions en àrees destinades a la seva elaboració o degut a qualsevol altra raó que produeixi lesions en àrees de l’escorça cerebral que tenen com objectiu la producció del llenguatge, com poden ser problemes vasculars, traumatismes, tumors i infeccions.

La afàsia és un desordre del llenguatge produït per danys en una àrea específica del cervell que controla la comprensió i expressió del llenguatge i incapacita la correcta comunicació amb els altres. Aquest terme no s’aplica als nens que encara no han desenvolupat habilitats comunicatives.

 Disfàsia

Trastorn específic que dificulta l’expressió i comprensió del llenguatge. Les persones amb disfàsia poden experimentar esculls en discriminar sons, el significat de les paraules i en procesar correctament l’estructura d’una frase complexe.
Pot anar acompanyat d’altres alteracions lingüístiques com: alteracions de la comunicació, manca del desenvolupament del joc, problemes de memòria, atenció, hiperactivitat.

Disfèmia (quequesa)

Trastorn de la parla que impedeix la fluidesa de la expressió verbal caracteritzada per repeticions o perllongacions involuntàries perceptibles o silencioses, durant l’emissió de curtes unitats de parla; és a dir, dels sons, les sílabes, les paraules monosílabes o consonants.
Pot repercutir en inhibicions o mutismes temporals i reaccions d’angoixa i ansietat a l’hora de comunicar-se; així com, conductes d’evitació en totes aquelles situacions que ho requereixi. La personalitat llavors adquirirà formes que poden reflectir-se més o menys negativament en la seva parla, en funció del propi equilibri emocional i afectiu, i del comportament dels altres davant la seva manera de parlar. Són també possibles les Sincinèsias corporals -moviment de cap, brassos, peus i tics-

Disfonies

La disfonia és un terme general per tal d’indicar qualsevol canvi anormal en la veu. Aquesta es forma quan el diafragma impel.leix la sortida d’aire dels pulmons a través de les cordes vocals; la pressió de l’aire fa que s’obrin o tanquin i també que vibrin, permetent així l’emissió de sons que donen lloc a la veu.

Dislèxia
La dislèxia origina problemes especifics de lecto-escriptura, un cop excloses altres causes com poden ser: problemes sensorials, emocionals o neurològiques, d’escolaritat o d’ordre social o cultural. Les persones dislèxiques poden aprendre a llegir, escriure i estudiar amb eficiència utilitzant mètodes espefífics que s’adaptin al seu estil d’aprenentatge.